Amb motiu de la seva participació com a ponent al VI Congrés Internacional sobre Gestió de Recursos Humans en l'Administració Pública celebrat a Vitòria-Gasteiz, el subdirector d'Estratègia Local, Albert Calderó, ha estat entrevistat a la intranet del Ajuntament, que també recull una àmplia crònica de les ponències del Congrés.

Albert Calderó, subdirector d'Estratègia Local, ha estat convidat a participar com a ponent en el VI Congrés sobre Gestió de Recursos humans en l'Administració Pública organitzat per l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz, que se celebrarà del 9 al 11 de juny.

A la ponència Albert Calderó abordarà els problemes pràctics d'aplicació del Reial decret llei 8 / 2010 sobre reducció del dèficit públic recentment aprovat, en el marc de les estratègies que totes les institucions hauran de posar en marxa per resoldre l'actual greu situació de dèficit de les nostres institucions públiques.

És la segona vegada que Calderó participa com a ponent en aquest fòrum, perquè ja en la primera convocatòria d'aquest Congrés, l'any 2005, va presentar la ponència marc inaugural, "Gestió de serveis públics, sistemes retributius i relacions laborals".

Per Albert Calderó

La riquesa d’excuses amb les que els alcohòlics justifiquen la seva addició i aplacen una i altra vegada la teràpia és proverbial: “No sóc alcohòlic, només bec una mica”… “Ho controlo, si volgués ho deixaria ara mateix”… “ L’alcohol em consola dels meus molts problemes”… etcètera, etcètera…

És el mateix que els succeeix a molts polítics, directius i tècnics de les nostres institucions públiques amb l’addició que fa estralls entre ells, l’addició a l’increment de la despesa pública. Com amb l’alcohol, l’addició es va adquirir quan estava socialment acceptada i justificada: durant trenta anys s’ha acceptat que era necessari incrementar la despesa pública, que estava molt enrera del grau del desenvolupament de la nostra economia. Però d’aquesta manera la despesa pública ha anat pujant, i pujant, i pujant… I ja fa anys que hem superat a la majoria dels països amb el nostre nivell de desenvolupament en la proporció de la nostra despesa pública sobre el PIB. Però trenta anys de creixement explosiu de la despesa han creat addició, i moltes institucions de tots els colors polítics no saben avui fer una altra cosa que gestionar l’increment continuu de la despesa.

Llegir més...

Per Albert Calderó

Aquest és el primer d'una sèrie d'articles breus donant a conèixer experiències pràctiques d'estalvi en els pressuposts públics d'institucions de diversos països; si bé encara avui tenim a Espanya un bon nombre d'institucions que no volen assabentar-se que estan en crisi, i continuen funcionant com sempre, esperant no se sap quin miracle, comencen a ser també nombroses les que ja han decidit fer alguna cosa. Per a elles aquests suggeriments, no tant per copiar, que de vegades també, sinó per promoure la idea de què l'estalvi públic no solament és necessari, sinó que també és possible.

En diversos estats del nord d'Estats Units (Indiana, Vermont, Pennsylvania, Maine, Michigan, Illinois...) comença a estendre's entre les institucions competents en carreteres i camins rurals (Estats, comtats, municipis) la idea d'aixecar el paviment de les carreteres i camins rurals d'escassa circulació pavimentats amb barreges asfàltiques o formigó y tornar al tradicional pis de grava compactada.

En efecte, s'ha estudiat que els paviments de formigó o barreges asfàltiques pateixen amb facilitat esquerdes, clots i sots, sobretot en zones amb grans oscil·lacions de temperatura. Aquests desperfectes suposen un risc greu si no són reparats, i són de reparació molt costosa. Per tant han decidit aixecar aquests paviments i tornar a la grava, una operació barata i de manteniment més barat encara. Llegir més