A la ponència Albert Calderó abordarà els problemes pràctics d'aplicació del Reial decret llei 8 / 2010 sobre reducció del dèficit públic recentment aprovat, en el marc de les estratègies que totes les institucions hauran de posar en marxa per resoldre l'actual greu situació de dèficit de les nostres institucions públiques.
La riquesa d’excuses amb les que els alcohòlics justifiquen la seva addició i aplacen una i altra vegada la teràpia és proverbial: “No sóc alcohòlic, només bec una mica”… “Ho controlo, si volgués ho deixaria ara mateix”… “ L’alcohol em consola dels meus molts problemes”… etcètera, etcètera…
És el mateix que els succeeix a molts polítics, directius i tècnics de les nostres institucions públiques amb l’addició que fa estralls entre ells, l’addició a l’increment de la despesa pública. Com amb l’alcohol, l’addició es va adquirir quan estava socialment acceptada i justificada: durant trenta anys s’ha acceptat que era necessari incrementar la despesa pública, que estava molt enrera del grau del desenvolupament de la nostra economia. Però d’aquesta manera la despesa pública ha anat pujant, i pujant, i pujant… I ja fa anys que hem superat a la majoria dels països amb el nostre nivell de desenvolupament en la proporció de la nostra despesa pública sobre el PIB. Però trenta anys de creixement explosiu de la despesa han creat addició, i moltes institucions de tots els colors polítics no saben avui fer una altra cosa que gestionar l’increment continuu de la despesa.
Llicenciat en Dret. Advocat, membre del Col·legi d'Advocats de Barcelona.
Funcionari de la Corporació Metropolitana de Barcelona (1974-80). Director de Serveis d'Organització i Personal de l'Ajuntament de Terrassa (1980-83).
Consultor en el sector públic des de 1983, i Cap de Projectes de consultoria des de 1984, especialitzat en sistemes de govern i direcció i política de personal, i en formació de càrrecs de govern i directius públics.
Va ser el fundador d'Estratègia Local el 1987, el seu director de 1987 a 2002 i de 2004 fins a 2008 i el seu Sotsdirector des de 2008.
Ha dirigit projectes de CONSULTORIA, entre d'altres, a les següents institucions:
AJUNTAMENTS: Alacant, Alcobendas, Arnuero, Badalona, Barcelona, Benidorm, Bilbao, Calonge, Calvià, Cambrils, Canet de Mar, Cieza, Es Castell, Ciutadella de Menorca, Cornellà de Llobregat, Cubelles, Cunit, Eivissa, Erandio, Ferrol, Galdakao, Getafe, Getxo, l'Hospitalet de Llobregat, Huelva, Ibi, Irún, Lebrija, Maó, El Masnou, Málaga, Madrid, Marbella, Mollet del Vallès, Montornès del Vallès, Monòver, Olvera, Orihuela, Palma de Mallorca, Palafrugell, Portugalete, Reus, Salamanca, San Javier, Sant Sebastià – Donostia, Sant Vicenç del Raspeig, Santa Coloma de Gramanet, Santa Cruz de Tenerife, Santiago de Compostela, Santurtzi, Sanxenxo, Tolosa, Tordera, Torrejón de Ardoz, Tortosa, Tres Cantos, Vallirana, Valls, Vic, Zamora.
DIPUTACIONS, DIPUTACIONS FORALS I ENS INSULARS: Àlaba, Alacant, Barcelona, Biscaia, Cabildo Insular de Tenerife, Consell Insular d’Eivissa, Consell Insular de Formentera, Consell Insular de Menorca, Consell Comarcal del Maresme, Girona, Granada, Guipúscoa, Lugo, Màlaga, Valladolid.
COMUNITATS AUTÒNOMES:
Govern Balear-Conselleria de Cultura i Pesca; Generalitat de Catalunya-Comissió Interdepartemental de la Dona; Generalitat de Catalunya-Departament de la Presidència; Generalitat de Catalunya-Departament de Medi Ambient I Vivenda; Generalitat de Catalunya-Institut Català de la Dona; Generalitat de Catalunya-Institut d´Estadística de Catalunya; Generalitat Valenciana–Sindicatura de Comptes; Govern de Canàries-Direcció General de Justícia; Govern de Canàries-Acadèmia Canària de Seguretat; Govern de Canàries-Inspecció General de Serveis; Govern de Canàries-Escola de Serveis Sanitaris i Socials de Canàries; Govern de la Rioja-Departament d´Administracions Públiques i Política Local; Govern Basc-Institut Basc d´Estadística; Junta d´Andalucía–Direcció General d´Administració Local.
UNIVERSITATS: Autònoma de Barcelona, Barcelona, Jaume I (Castelló), Miguel Hernández (Elx), País Basc, Politècnica de Catalunya, València.
ALTRES: EUDEL-Associació de Municipis Bascos, Associació Navarra d’Informàtica Municipal, S.A., Associació de Municipalidades de Honduras (AMHON), Consell Comarcal del Maresme, GTT, S.A.,Fundació Catalunya Oberta, Federació Espanyola de Municipis i Províncies.
Ha impartit CURSOS DE FORMACIÓ, entre d'altres, a les següents institucions:
AJUNTAMENTS: Alacant, Alcobendas, Aranjuez, Badalona, Bilbao, Blanes, Cerdanyola del Vallès, Córdoba, Eivissa, El Campello, Getafe, Granada, Irun, Jerez de la Frontera, Màlaga, Palma de Mallorca, Sant Pere de Ribes, Sevilla, Sitges, Valladolid, La Vall d'Uixó.
DIPUTACIONS, DIPUTACIONS FORALS I ENS INSULARS: Alacant, Barcelona, Biscaia, Castelló, Córdoba, Eivissa, Girona, Granada, Guipúscoa, Lugo, Màlaga, Menorca, Valladolid.
COMUNITATS AUTÒNOMES: Andalusia, Canàries, Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia, País Basc, La Rioja.
UNIVERSITATS: Autònoma de Barcelona.
ALTRES: Corporació de Municipalitats de la República d'El Salvador (COMURES), EUDEL- Associació de Municipis Bascos, Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears, Federació Espanyola de Municipis i Províncies, Federació de Municipis de la Regió de Múrcia, Federació de Municipis de Cantabria, Federació Canaria de Municipis, Escola de las Administracions Públiques de Caixanova, Associació Catalana de Municipis i Comarques, Escola Galega de Administración Pública.
Altres activitats DOCENTS:
És profesor de l’assignatura "Planificació Estratègica" del Master en Direcció i Gestió Pública Local a Antigua, Guatemala (Fundació DEMUCA, Agència Espanyola de Cooperació Internacional i Universitat Carlos III de Madrid). És professor de l'assignatura "Projectes Estratègics" del Programa de Formació de Directius de la Xunta de Galícia de l'Escola Gallega d'Administració Pública. És profesor de l’assignatura de Marketing del govern local del Diploma de Postgrau sobre Participació Ciutadana i Comunicació (Universitat de Girona). És professor d’Anàlisi i Disseny de polítiques del Màster en Màrqueting Polític de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials de Barcelona (Diputació de Barcelona) i la Universitat Autònoma de Barcelona. És professor i coordinador acadèmic del Màster Virtual en Projectes i Polítiques educatives locals de la Universitat de Barcelona. És el professor del mòdul "Contractació Pública" del Màster d'Hisendes Locals de la Universitat de Murcia. Es el professor del mòdul "Models de gestió local" del Programa de Formació de Càrrecs Electes Locals de l'Escola Gallega d'Administració Pública. És el professor de l'assignatura "Planificació Pública Local" del Curs d'Alta Direcció en l'Administració Pública de la FUNDESEM Business School. És el professor del curs "Gestió de Serveis i Lideratge Organitzacional" del Programa d'Especialització en Gestió Pública Local de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. És el professor del mòdul "Comunicació i màrqueting institucional" del Curs de Postgrau en Gestió i Administració Local (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Lleida i Universitat de Girona). És el professor del mòdul "Direcció per Objectius" en el Màster en Gestió i Direcció d'Organitzacions públiques de la Universitat d'Alacant.
Ha estat professor col·laborador, entre d'altres, de les següents institucions docents: Acadèmia Canària de Seguretat, Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona, Escola Gallega d'Administració Pública, Fundació Internacional i para Iberoamericana d'Adminitració i Polítiques Públiques, Escola d'Administració Local de la Regió de Múrcia, Institut Nacional d'Administració Pública, Institut Basc d'Administració Pública, Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, Escola d'Administració Pública de Catalunya, Escola Riojana d'Administració Pública, Fundació Rafael Campalans, Escola d'Estiu de la Universitat del País Basc, Cursos d'Estiu de la Universitat de Granada, Departament de Ciència Política i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona, Escola d'Administració Pública de la Regió de Múrcia, Master de Gestió Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona, Master de Funció Directiva de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, Escola per a les Administracions Públiques de Caixanova, Servei de Formació Local de la Diputació de Barcelona, Fundació Freidrich Naumann, Centre d'Estudis Municipals i Cooperació Internacional de Granada, Institut de Ciències Polítiques i Socials de Barcelona, Seminari de Dret Local de Girona, Fundació Ramon Trias Fargas, Servei de Formació de la Diputació d'Alacant, Agència Espanyola de Cooperació Internacional, Fundació de Desenvolupament Municipal de Centre Amèrica (FUNDEMUCA), Unió Iberoamericana de Municipalistes.
Ha protagonitzat PONÈNCIES i CONFERÈNCIES en els següents Congressos, Jornades i Esdeveniments:
Conferència sobre "La crisi de l'Administració. L'Administració de la crisi "a l'Aula Magna de la Universitat d'Almeria (2010). Ponència sobre "Crisi, plans d'austeritat i aplicació del RDL 8 / 2010 de mesures per a la reducció del dèficit públic" en el VI Congrés Internacional sobre Recursos Humans en les Administracions Públiques de l'Ajuntament de Vitòria (2010). Ponència sobre “Plans d'actuació municipals i projectes de canvi organitzatiu en l'escenari de la crisi econòmica 2009-2010" a la Primera Jornada d'Administració Local del Consell Insular de Mallorca (2009). Conferència sobre "Gestió estratègica institucional davant la crisi 2008-2010" a l'Acte de presentació pública de la II Edició del Curs d'Alta Direcció en Administració Pública de la FUNDESEM Business School d'Alacant (2008). Jornades de la FEMP sobre Formació i Estatut Bàsic de l'Empleat Públic en l'Administració Local (2007). Congrès sobre Recursos Humans en las Administracions Públiques del Ajuntament de Vitoria (2005). Jornada sobre la Llei 57/2003 de Modernització del Govern Local de la Associació de Municipis Bascs-EUDEL (2004). Jornada sobre la Llei 57/2003 de Modernització del Govern Local del Govern de La Rioja i la Federació Riojana de Municipis (2003). Encuentros Nacionales de Administración Local de la Diputación de Lugo y el INAP (2001). Jornades sobre Modernització i Qualitat a l’Administració Local, Màlaga, Juny de 2000. Jornades sobre Organització i Noves Tecnologies en l´Administració Local de la Diputació de Girona (1997,1998 i 2000). Jornades sobre Turisme i Litoral de la Universitat de Girona (1995).
És AUTOR de les següents publicacions:
“Xestión de proxectos nas institucións públicas”, en la obra colectiva “Dirección Pública Profesional. Lecturas para xestionar a era da gobernanza”, dirigida por Enrique José Varela, (EGAP, Santiago de Compostela, 2009)
“Comentarios prácticos para la aplicación del Estatuto Básico del Empleado Público a las instituciones y organismos públicos” (Ed. Estratègia Local, 2007).
“La ola de la eficacia – Manual visual para aumentar la eficacia de las empresas y las instituciones” (Ed. Estratègia Local, 2006).
“Gestión de servicios públicos, sistemas retributivos y relaciones laborales” (al Congrès sobre Recursos Humans a les Administracions Públiques, Vitoria-Gasteiz, 2005).
Pròleg a "Lo que hay de más y de menos en España" de José del Campillo y Cossío (Ed. Estratègia Local, 2005).
“El gobierno municipal, del voluntarismo a la gobernanza” (coautor: Manuel Zafra), a Gestión y Análisis de Políticas Públicas, nº 25, INAP 2004.
“Fora teranyines: Direcció professional de campanyes polítiques” (a la revista Àmbits, Barcelona 2003).
“El concejal que inspeccionaba barcos” (coautor: Manuel Zafra; a El País, 2003).
“Los Ayuntamientos no son Corporaciones” (coautor: Manuel Zafra; a El País, 2002).
“Nuevas políticas locales y sistemas de gobierno local” (Primeres Trobades Nacionals d’Administració Local, Lugo, 2001).
Edició, pròleg i notes a "Espejo de Príncipes" de P. Belluga (Ed. Estratègia Local, 2000).
“Gestión de calidad de las plantillas, puestos de trabajo y retribuciones en las entidades locales”( a les Jornades sobre Organització i Noves Tecnologies a l’Administració Local, Girona 2000).
Edició, pròleg i notes a "Regiment de la cosa pública" de F. Eiximenis (Ed. Estratègia Local, 1999).
Pròleg i notes a "El Concejo y Consejeros del Princípe", de F. Furió (Ed. Estratègia Local, 1998).
“Modelos de Gobierno municipal” (a “Estudios sobre los gobiernos locales”, Federico Castillo Blanco coordinador, CEMCI, 1998).
“Estrategias de aplicación en la Administración Local de las nuevas tecnologías” (a les Jornades sobre Organització i Noves Tecnologies a l’Administració Local, Girona, 1997).
“La organización del gobierno local” (coautora: Carme Esquirol; Ed. Diputació de Barcelona, 1996).
“Notas sobre la política de relaciones laborales en la Administración Local”(a “CEUMT, la revista municipal”, nº 53-54, 1982).
“El sindicalismo de los funcionarios públicos” (Ed. Avance, 1977).
“Administración pública” (a “Por una política municipal democrática”, diversos autors, Ed. Avance, 1977).
Membre de la Unió Iberoamericana de Municipalistes. Membre de la International Municipal Lawyers Association. Membre de l'American Society for Public Administration. Ha estat membre del Consell rector del Centre d'Estudis Municipals i de Cooperació Internacional de Granada, designat Conseller per la unanimitat del Ple de la Diputació Provincial de Granada dins del tram de consellers a escollir entre experts de reconegut prestigi a l'Administració Local.
Aquest article és una versió escrita de les tesis impartides per l'autor en el mòdul formatiu sobre el mateix tema del Curs de Formació de Directius de la Xunta de Galícia organitzat per l'Escola Galega de Administración Pública, i dirigit pel Prof. Enrique José Varela Álvarez de la Universidade de Vigo.
Ponència d'Albert Calderó en la Primera Jornada d'Administració Local, que es va celebrar a Palma de Mallorca el passat 27 de febrer de 2009, organitzada pel Consell Insular de Mallorca.
Allò de congelar el sou dels polítics queda bé..., potser..., ...segurament, com a mesura publicitària, i com a paradigma de la voluntat d'una institució de gestionar les dificultats que suposa la crisi econòmica i financera; però fins i tot el més ingenu sap ja que això és la xocolata del lloro, o, com diu una altra expressió castissa, que això és estalviar en julivert.
El títol d’aquest article no és una proclama revolucionària, és la tesi central de l’últim llibre de John P. Kotter, professor de la Harvard Business School i un dels grans pensadors mundials de la gestió. Es titula “A sense of urgency” (Harvard Business Press, 2008), que es pot traduir com “Un sentit de la urgència”, i és des del principi fins al final un manifest sobre la necessitat del canvi en les organitzacions, en les nacions i en les persones, per a sobreviure i per a afrontar els reptes actuals.
Donat que estem en temps difícils per als Ajuntaments en l’aspecte econòmic, és oportú examinar algunes experiències d'altres països en matèria de gestió de crisis econòmiques municipals.
Per a millorar l’organització d’un ajuntament s’ha de tenir un model de referència. I, treballosament, amb els anys, s’ha anat creant un consens bastant ampli a Espanya sobre dos models de referència a l’organització municipal.
Bombolla immobiliària, paralització de la promoció immobiliària i la construcció, crisi financera, augments de preus, de matèries primeres i aliments, augment de l’atur, dibuixen un panorama de crisi econòmica i social imminent i de certa entitat. Per a les institucions públiques això representa un nou escenari, amb una sensible reducció d’ingressos i a la vegada un fort increment de demandes socials de tot tipus.
El personal de l'Estat d'Utah i de les ciutats de Birmingham (Alabama), Anna Maria i Bradenton (Florida) i Macomb (Michigan) treballen des de fa algun temps només 4 dies a la setmana, 10 hores cada dia, en lloc del tradicional sistema de 8 hores per cinc dies setmanals de feina.
Una novetat molt important de l'EBEP des de l'òptica del gestor és la creació d'aquesta nova figura del funcionari interí temporal.
A la pràctica ens trobem amb la possibilitat de nomenar interins per a l'acompliment de funcions pròpies d'un funcionari de carrera, sense necessitat de crear plaça de plantilla, per un període limitat però no definit per la llei, per a tot tipus de tasques de caràcter temporal. És una mica similar als contractes laborals per obra o servei, només que per a tasques pròpies de funcionari públic, i per tant sotmesos a la legislació i jurisdicció administrativa, i per tant protegits per la presumpció de legalitat a favor de l'administració.
Un any després d'haver pres possessió, i complint una de les seves promeses electorals, el Governador de l'Estat de Florida (USA), Charlie Crist, ha fet públic un quadre de comandament integral d'indicadors de gestió de l'Estat, en una pàgina web d'accés universal: www.floridaperforms.com
Vivim en les institucions públiques espanyoles una època de legislació líquida: abans d'haver acabat de comprendre una llei, abans d'haver-la aplicat, ja s'ha canviat. La llei canvia més ràpid que la capacitat de les institucions per assimilar-la.
José del Campillo i Cossío va ser un alt funcionari i polític de la primera meitat del segle divuit. Asturià, de família de la petita noblesa, va estudiar Filosofia i Teologia a Còrdova. Traslladat a Madrid, fa carrera administrativa en la Marina de Guerra, exerceix càrrecs burocràtics a Sevilla, Cantàbria i Cuba. Ascendit al càrrec d'intendent de l'exèrcit té destins a Itàlia i a Saragossa, on promou importants obres públiques. Va ser secretari d'Hisenda i de la Marina, i va morir a Madrid el 1743. Tota la seva carrera va transcórrer sota el llarg regnat de Felip cinquè.
(Ponència marc inaugural presentada per Albert Calderó en el Congrés sobre Recursos Humans en les Administracions Públiques de Vitòria-Gasteiz, el dia 22/06/05).
La nostra societat manté un procés sostingut de desenvolupament econòmic i social que comporta un creixement sostingut de les demandes socials de serveis de tot tipus, i els ens locals són titulars d'una part important de les competències en aquests serveis. D'aquesta manera assistim a una demanda creixent de prestacions dels ens locals.
(Per Albert Calderó i Manuel Zafra. Publicat a "Gestión y Análisis de Políticas Públicas", nº 25, MAP 2004).
1. El govern municipal està reunit
Divuit hores d'un dilluns. Un grup municipal de govern delibera sobre les iniciatives polítiques que portarà al pròxim ple, la reunió té lloc en aquestes hores perquè diversos regidors de l'equip treballen i resulta impossible convocar-la abans, durarà fins a les vint-i-dues. A l'altura de les vint quaranta-cinc intervé el regidor d'urbanisme, s'ha incorporat una mica més tard, és metge i ha hagut d'atendre un pacient. Com desconeix el vocabulari específic de la matèria ha preparat acuradament la proposta, porta diversos dies estudiant els informes tècnics i intercanviant impressions amb l'arquitecte.
(Publicat a Àmbits, revista del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, 2003.
Quan alguna cosa s'omple de teranyines indica que estan passant dos fenòmens: primer, la cosa fa temps que no es mou, i segon, a la cosa fa temps que no li treuen la pols.
En política hi ha una cosa semblant a les teranyines: l'índex d'abstenció. Quan fa temps que no es produeixen canvis en les polítiques ni en la manera de comunicar-les ni en la manera de fer-les ni en els actors polítics, l'abstenció puja. Això no és bo.
L'abstenció també puja quan hi ha una gran estabilitat política i social. Llavors, sovint, la gent es desinteressa per la política. Hi ha qui diu que això no és dolent, però segur que per a polítics i politòlegs aquesta situació no és convenient. Mai no pot ser bona notícia que la gent es desinteressi pel nostre producte. Per tant, per a polítics i politòlegs, en realitat, les dues causes per a l'augment de l'abstenció són en realitat la mateixa: si no espavilem, no venem.
(Article publicat a El País el 24.02.2003 per Manuel Zafra i Albert Calderó).
En vigílies de les eleccions municipals convé fer algunes reflexions sobre el cas de l'exregidor d'Urbanisme de Banyoles, Josep Alsina, condemnat recentment a dos anys i mig de presó pel naufragi d'un vaixell turístic al llac gironí, que va causar la mort a 21 turistes francesos.
Tot el poble de Banyoles ha expressat la seva indignació davant d'un esdeveniment tan desgraciat, igual com les entitats municipalistes catalanes i espanyoles. És difícil d'entendre perquè un regidor hauria de pagar amb la presó el fet que el vaixell incomplís certs requisits tècnics o administratius. No elegim representants polítics municipals perquè supervisin vaixells; els elegim perquè defineixin els objectius polítics, perquè estableixin les prioritats, perquè prenguin decisions; els elegim, en el cas de Banyoles, perquè facin del llac un senyal d'identitat del municipi.
(Article publicat a El País el 22.04.2002 i al número 114 de "Estudios de divulgación" del CEMCI per Albert Calderó i Manuel Zafra).
gobierno local.
La proposta d'elecció directa de l'alcalde pot enfosquir una altra reflexió de menor impacte mediàtic però probablement més rellevant per al bon govern local.
Si la voluntat dels dos grans partits espanyols és formalitzar un pacte que situï en els governs locals competències exercides per les comunitats autònomes hauran de meditar si l'actual regulació corporativa del govern local constitueix un bon suport institucional per complir l'encàrrec amb garantia.
Pedro Belluga Tous va néixer en els primers anys del segle XV i va morir el 1468, un any abans del naixement de Maquiavelo. Va ser un jurista valencià que es va doctorar en Dret Civil i en Dret Canònic a Bolonya i va estar al servei dels reis d'Aragó, Alfonso V i Juan II, com a advocat.
(Autor Albert Calderó, publicat a "Estudis sobre els governs locals", Federico Castillo Blanco coordinador, editat pel Centre d'Estudis Municipals i de Cooperació Internacional, Granada 1998 )
Avui en dia cada vegada es posa més èmfasi en la necessitat de millorar les administracions . Els ciutadans reclamen unes institucions que funcionin millor, que donin millors serveis i de forma més eficient, que siguin més amables i sensibles als ciutadans, que, en definitiva, s'adeqüin més a les seves necessitats i utilitzin de la millor forma possible els diners que s'hi dediquen.
Els polítics també han fet ressaltar aquesta necessitat i actualment un dels principals objectius de qualsevol programa polític és modernitzar les administracions. Quan es parla de modernitzar-les s'està pensant a disposar d'unes administracions més eficients, més àgils, més adequades a les necessitats dels ciutadans. També s'està pensant en unes administracions en les quals el personal treballa de forma creativa a donar solucions als problemes, en les quals el personal s'esforça a atendre amablement els ciutadans, on hi ha una identificació amb els objectius de l'organització i un orgull de treballar-hi.
Per a aconseguir fer realitat aquests designis és necessari pensar i actuar en les administracions públiques com s'està fent en altres organitzacions: s'han de definir amb claredat els objectius que es volen aconseguir, s'ha d'adequar l'estructura de l'organització amb les polítiques definides, s'ha de realitzar una política de recursos humans que tingui en compte les necessitats i potencialitats del personal que treballa, s'han de dissenyar les polítiques i els serveis des d'una lògica de màrqueting i s'ha de millorar i augmentar la comunicació amb els ciutadans.
Aquest document va ser difós com a material de treball per a l'assignatura "Planificació Estratègica" del Màster de Gestió Pública organitzat conjuntament per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i ESADE. Albert Calderó va ser el professor d'aquesta assignatura des de la seva creació el 1994 fins a 1999.
SUMARI
Introducció. Conceptes bàsics
Fases de la planificació estratègica
Anàlisi de la situació actual
El diagnòstic
La prognosi
El disseny
L'execució
Avaluació i redisseny
Aquest document va ser difós com a material de treball per a l'assignatura "Planificació Estratègica" del Màster de Gestió Pública organitzat conjuntament per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i ESADE. Albert Calderó va ser el professor d'aquesta assignatura des de la seva creació el 1994 fins a 1999.
SUMARI
Introducció. Conceptes bàsics Fases de la planificació estratègica Anàlisi de la situació actual El diagnòstic La prognosi
El disseny
L'execució
Avaluació i redisseny
Aquest document va ser difós com a material de treball per a l'assignatura "Planificació Estratègica" del Màster de Gestió Pública organitzat conjuntament per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i ESADE. Albert Calderó va ser el professor d'aquesta assignatura des de la seva creació el 1994 fins a 1999.
SUMARI
Introducció. Conceptes bàsics
Fases de la planificació estratègica
Anàlisi de la situació actual
El diagnòstic
La prognosi El disseny L'execució Avaluació i redisseny
(publicat a “CEUMT, la revista municipal”, nº 53-54, agost-setembre 1982, pàgines 19-22, Albert Calderó).
1. La política de relacions laborals dels ens locals ha estat objecte, a partir de les primeres eleccions municipals democràtiques, de continuades declaracions de voluntat reformadora per part de les noves autoritats, i en especial de les més progressistes. El concepte-mite de la reforma administrativa ha estat l'estendard d'un procés prenyat de bons desigs, equipat amb bones raons i arguments ètics, polítics i morals, però molt pobrement armat, en bastants casos, d'instruments tècnics i executius i de plans i estratègies de canvi concretes.
VERSIÓ PER IMPRIMIR
