A la ponència Albert Calderó abordarà els problemes pràctics d'aplicació del Reial decret llei 8 / 2010 sobre reducció del dèficit públic recentment aprovat, en el marc de les estratègies que totes les institucions hauran de posar en marxa per resoldre l'actual greu situació de dèficit de les nostres institucions públiques.
La riquesa d’excuses amb les que els alcohòlics justifiquen la seva addició i aplacen una i altra vegada la teràpia és proverbial: “No sóc alcohòlic, només bec una mica”… “Ho controlo, si volgués ho deixaria ara mateix”… “ L’alcohol em consola dels meus molts problemes”… etcètera, etcètera…
És el mateix que els succeeix a molts polítics, directius i tècnics de les nostres institucions públiques amb l’addició que fa estralls entre ells, l’addició a l’increment de la despesa pública. Com amb l’alcohol, l’addició es va adquirir quan estava socialment acceptada i justificada: durant trenta anys s’ha acceptat que era necessari incrementar la despesa pública, que estava molt enrera del grau del desenvolupament de la nostra economia. Però d’aquesta manera la despesa pública ha anat pujant, i pujant, i pujant… I ja fa anys que hem superat a la majoria dels països amb el nostre nivell de desenvolupament en la proporció de la nostra despesa pública sobre el PIB. Però trenta anys de creixement explosiu de la despesa han creat addició, i moltes institucions de tots els colors polítics no saben avui fer una altra cosa que gestionar l’increment continuu de la despesa.
Llicenciat en Química- Física per la Universitat de Barcelona. Diplomat en Estudis Europeus pel Ministeri d’Afers Exteriors. Diplomat en Desenvolupament Directiu per IESE. Membre del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Ciències i Lletres de Catalunya.
Director de Serveis del Districte de l’Eixample de l’Ajuntament de Barcelona (1983-87). Subdirector General del Centre de Relacions Autonòmiques de la Generalitat de Catalunya (1988). Cap de Gabinet del Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya (Sr. Ramon Trias i Fargas, 1988-89), Director General de l’Institut d’Estadística de Catalunya, des de la seva fundació el 1990 fins el 2003.
Premi “Joan Sardà Dexeus” atorgat per la “Revista Econòmica de Catalunya”, del Col·legi d’Economistes de Catalunya per l’edició del llibre “La Societat Catalana”, dirigit per Salvador Giner.
Consultor en el sector públic i Cap de Projectes de consultoria des de 2003, especialitzat en estratègia, gestió, sistemes d’informació i gestió pública.
De 2000 a 2008 ha estat professor d’Estadística de la Universitat de Barcelona, i des de 1989 ha impartit formació en temes d’estadística, sistemes d’informació i gestió pública.
Director d’Estratègia Local des de 2008.
Ha dirigit projectes de CONSULTORIA, entre d’altres, en les següents institucions:
AJUNTAMENTS I ALTRES ENTITATS LOCALS:
Cubelles
Eivissa
Getafe
Madrid
Mollet del Vallés
Solsona
Vic
Consell Comarcal del Berguedà
COMUNITATS AUTÒNOMES:
Generalitat de Catalunya-Institut Cartogràfic de Catalunya
Generalitat de Catalunya-Departament de salut
Govern de la Rioja-Departament d’Administracions Públiques i Política Local.
ALTRES:
Universitat d'Alacant-Cambra de Comerç d'Alacant
Dones per la Llibertat i Democràcia
EUDEL – Associació de Municipis Bascos
GTT,S.A.
Fundació Catalunya Oberta
Fundació Ramon Trias Fargas
Fundació Centre d’Estudis Jordi Pujol.
Ha impartit CURSOS DE FORMACIÓ, entre d’altres, en les següents institucions:
Institut Municipal de Formació i Foment (IMFOF-Ajuntament de Palma)
Escola Municipal de Formació (Ajuntament de Palma)
EUDEL- Associació de Municipis Bascos
Consell Comarcal del Berguedà.
Escola d'Administració Pública de Catalunya
Universitat de Perpinyà
Fundació Friedrich Naumann
European Institute of Public Administration
Programa Vicens Vives d'ESADE
INSEE- Institut National de la Statistique et des Études Économiques
Escola de les Administracions Públiques de Caixanova
Àrea de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat d'Alacant
Altres activitats DOCENTS:
Ha impartit l’assignatura "Planificació Estratègica" del Master en Direcció i Gestió Pública Local a Antigua, Guatemala (Fundació DEMUCA, Agència Espanyola de Cooperació Internacional i Universitat Carlos III de Madrid). Ha estat professor de l’assignatura “Estadística” de la Diplomatura de Relacions Laborals de la Universitat de Barcelona.
Ha estat professor col·laborador, entre d’altres, de les següents institucions docents: Escola d’Administració Pública de Catalunya, Departament de Ciència Política i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha presentat PONÈNCIES en els següents Congressos i Jornades:
Conferència "La planificación estadística. La experiència a Catalunya" a les Jornades tècniques d’estadística Pública a Andalusia. Junta de Andalucía. Sevilla, juny de 1991.
Ponència "Regional Information Needs". Seminari Strategic Issues in Statistical Policy. EUROSTAT. Dublin, 18-20 de novembre de 1991.
Ponència "La Ley del plan estadístico de Catalunya: una ocasión para la colaboración institucional". Jornades de Estadística, 50 aniversari de la creació del Instituto Nacional de Estadística. Madrid, 21-22 de novembre de 1995.
Taula rodona "Disponibilidades estadísticas en comunidades autónomas y marco de coordinación". SeminarIo Fuentes estadísticas económicas y sociales. Consell Econòmic i Social, Comunitat de Castilla-León. Valladolid, febrer 1997.
Inauguració de la Conferència sobre les Migracions Internacionals a final de segle: tendències i qüestions. Comission sur les migrations sud-nord de l'Union Internationale pour l'Étude Scientifique de la Population (UIESP). Barcelona, maig 1997.
Taula rodona "Per què Barcelona perd habitants?". Amics de la ciutat. Barcelona, maig 1997.
Taula rodona a "Organización territorial da estatística oficial". III Congreso Galego de Estatística e invetigación de operacións. Universidade de Santiago de Compostela. Lugo, 6-7-8 de novembre de 1997.
Ponència "The statistical system of Catalonia". Fourth CEIES Seminar: Regional information serving regional policy in Europe. INSEE-EUROSTAT. Rennes (France) 30-31 de gener de 1998.
Ponència "El sistema estadístic català". IX Jornades Universitat-empresa. El paper de la informació econòmica en la societat actual. Universitat de Lleida, abril de 1998.
"L'Estadística, una eina al servei de la societat". Conferència inaugural del curso 98/99 de la Diplomatura d’Estadística. Facultat de Matemàtiques i Estadística. Universitat Politècnica de Catalunya. Barcelona setembre de 1998.
Ponència "Presentació de l'experiència de l'Institut d'Estadística de Catalunya" al Curs sobre planificació pressupostària: la gestió per objectius i el pressupost per programes. Escola d'Administració Pública de Catalunya. Barcelona, 9 d'octubre de 1998.
Programa Interuniversitari de Govern i Gestió Pública. Mestratge de Gestió Pública. Mòdul de Planificació i Control. Planificació estratègica. UAB, UPF, ESADE. Barcelona octubre de 1998.
Ponència "Les famílies en el si de la societat catalana". Jornada La Família, centre del model social europeu. Unió Democràtica de Catalunya. Girona octubre de 1998.
Taula rodona "L'accés de la comunitat acadèmica a les dades bàsiques per a la realització de la recerca social". 1r Simposi sobre les desigualtats socials a Catalunya. Fundació Jaume Bofill. Barcelona, 18 de desembre de 1998.
Simposi "La sociologia a Catalunya". III Congrés Català de Sociologia. Associació Catalana de Sociologia. Universitat de Lleida, 21 de març de 1999.
Conferència "L'Idescat, una porta oberta al coneixement de l'economia, la demografia i la societat de Catalunya". Societat Catalana d'Economia i Societat Catalana de Matemàtiques. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 10 de juny de 1999.
Ponència "Análisis de la demografía del envejecimiento: el incremento de la población de la tercera edad". Jornada sobre el Seguro de Dependencia en el tercer Milenio. Instituto de Fomento empresarial. Madrid, desembre de 1999.
Seminari d’investigació sobre Fonts Estadístiques per a la Recerca de l'Empresa. Universitat Ramon Llull. Barcelona, ESADE 14 de febrer de 2000.
Ponència "External trade and regional needs". International Meeting with users of external Trade Statistics. ISTAT-EUROSTAT. Milan, 29-30-31 de març de 2000.
Tercer cicle del DEES de Relacions Transfrontereres. Institut Català de Recerca en Ciències Socials. Universitat de Perpinyà, 19 de maig de 2000.
Comunicació "Regional Information Needs" al 40th Congress of the european regional science association. Barcelona, 29 d’agost 1 de setembre de 2000.
Conferència "Développement de l’économie catalane: la place de l’IDESCAT" a l’INSEE Languedoc-Roussillon. Montpeller, 18 de maig de 2001.
Curs Rorqual de 7 de juny de 2001
"Demografia, mercat de treball i immigració", Jornada dels Economistes, 22 de novembre de 2001.
Conferència "Les données économiques régionales et locales – un element important pour la prise de décisions-" a l’IEAP-CER sur ''Le développement économique des collectivités territoriales européennes au 21ème siècle : le rôle des politiques et instruments régionaux et locaux''. Comité économique et social (CES) Brussel.les, 20 de juliol de 2001.
Conferència "Le cadre conceptuel juridique de l’Idescat" a l'Atelier Européen “Les données et les statistiques régionales en Europe:un aide nécessaire pour affronter ce nouveau siècle” .Centre Européen des Régions i Institut d’Estadística de Catalunya. Barcelona, 8 i 9 d’octubre de 2001.
Conferència en el Curso sobre Ciencia regional y economía urbana hoy: técnicas para el análisis socioeconómico de la Universitat de Barcelona. Juliol 2002.
Es AUTOR de les seguents publicacions:
Llibres:
Editor de "La societat catalana". Dirigit per Salvador Giner. Institut d’Estadística de Catalunya. 1998.
Director i coautor del llibre "Planificació i coordinació de l’estadística catalana". Edició commemorativa del 10è aniversari de la creació de l’Institut d’Estadística de Catalunya. 2001.
Coautor del llibre "Homenatge a Ramon Trias Fargas" editat por la Fundación Ramon Trias Fargas l’any 2000.
Coautor del llibre "Els reptes del futur". Catalanisme obert al segle XXI editat per la Fundació Catalunya Oberta l’any 2002.
Coautor del llibre "L’Estat de la Societat, Tardor 2005" editat por la Fundació Catalunya Oberta l’any 2005.
Coautor del llibre "L’Estat de la Societat, Tardor 2006" editat por la Fundació Catalunya Oberta l’any 2006.
Articles més destacats:
Oliveres, J., Bacaria, J.; La Agencia Catalana de Protección de Datos: ejercicio de competencias y funciones, Revista Datospersonales.org. Agencia de Protección de Datos de la Comunidad de Madrid, núm. 3, Juliol 2003.
Oliveres i Prats, J.; L'aproximació de l'estadística oficial a les tecnologies de la informació y les comunications (TIC), Nota d'Economia, núm. 69-70, Barcelona, Departament d'Economia i Finances, Generalitat de Catalunya, 1r i 2n quadrimestre 2001.
Oliveres J.; Cataluña busca integrar su sistema estadístico, Fuentes Estadísticas, núm. 14, Universidad Autónoma de Madrid, març 1996.
Oliveres, J.; El Pla estadístic de Catalunya: la Llei 30/1991 i la planificació de l'activitat estadística pública, Nota d'Economia, Vol. 18, núm. 1, Dept. d'Economia i Finances, Generalitat de Catalunya, 1994.
Oliveres J.; Regional Information Needs Strategic Issues in Statistical Policy, Proceedings of the TES Seminar Dublin, 18 to 20 November 1991, Eurostat, Luxemburg 1994.
Altres articles publicats:
Oliveres, J.; El Pla estadístic de Catalunya: La Llei 30/1991, Nota d'Economia, núm. 43, Barcelona, Dept. d'Economia i Finances, Generalitat de Catalunya, maig 1992.
Oliveres i Prats, J.; El pla estadístic de Catalunya: la llei 30/1991 i la planificació de l'activitat estadística pública, Revista Qüestió, vol. 18, núm. 1, Institut d'Estadística de Catalunya, 1994.
Oliveres J., Portabella, J. Ma.; Els comptes de les administracions públiques a Catalunya: avaluació estadística d'acord amb la metodologia de la comptabilitat nacional, Nota d'Economia, núm. 53, Barcelona, Dept. d'Economia i Finances, Generalitat de Catalunya, setembre-desembre 1995.
Oliveres, J Costa, A.; El PIB de Catalunya. Aproximació per branques d'activitat i components de la demanda, Nota d'Economia, núm. 56, Barcelona, Dept. d'Economia i Finances, Generalitat de Catalunya, setembre-desembre 1996.
Oliveres, J.; La Memòria Estadística de l'Euroregió Catalunya, Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus, Nota d'Economia, núm. 54, Barcelona, Dept. d'Economia i Finances, Generalitat de Catalunya, gener-abril 1996.
Oliveres J.; El 25% de las exportaciones por contenido tecnológico corresponden a Cataluña, Fuentes Estadísticas, núm. 13, Universidad Autónoma de Madrid, febrero 1996.
Oliveres J Costa, A.; El comercio de Cataluña con el resto de España, Fuentes Estadísticas, núm. 22, 1997.
Oliveres, J Capellades, J.; La població de Catalunya l'any 1996, Nota d'Economia, núm. 58, Barcelona, Dept. d'Economia i Finances, Generalitat de Catalunya, maig-agost 1997.
Oliveres J.; La societat catalana: presentació, organització i continguts de l'obra, Nota d'Economia, núm. 61-62, Barcelona, Departament d'Economia i Finances, Generalitat de Catalunya, maig-desembre 1998
Oliveres, J, Costa, A.; Elements estructurals i evolució de l'economia catalana, Informe per a la Catalunya del 2000. Fundació Bofill, Barcelona. 1999.
Oliveres i Prats, J.; Josep Antoni Vandellós y la estadística oficial de Catalunya, Fuentes Estadísticas, núm. 39, Universidad Autónoma de Madrid, Noviembre 1999.
Oliveres J., Costa, A., Rovira, C. y altres; El paper de la informació econòmica en la societat actual, Col·lecció Economia i empresa, núm. 8, 2000. Capítol 3: “El sistema estadístic català” (Oliveres, J.) y Capítol 4: “Fonts estadístiques i economia catalana” (Costa A., Rovira C.).
Oliveres i Prats, Jordi.; Perspectivas para la planificación estadística 2001-2004 en Catalunya, Fuentes Estadísticas, núm. 44, Universidad Autónoma de Madrid, maig 2000.
Oliveres i Prats, Jordi; Presentació del Dossier: cents anys del naixement de J. A. Vandellós, pioner de l’estadística oficial catalana, Nota d’Economia, núm. 67, Barcelona, Departament d’Economia i Finances, Generalitat de Catalunya, maig-agost 2000.
Oliveres, J., Capellades, J., y Farré, M.; Població i territori a Catalunya en el primer decenni del segle XXI, Nota d’Economia, núm. 68, Barcelona, Departament d’Economia i Finances, Generalitat de Catalunya, setembre-desembre 2000.
Oliveres i Prats, Jordi; External Trade and Regional Needs, Facts & Visions, November 2000, vol. 2, TES Institute, Luxemburg, 2000.
Oliveres i Prats, J.; La creació de l’Institut d’Estadística de Catalunya com a coordinador del Sistema estadístic de Catalunya, Planificació i coordinació de l’estadística catalana, Institut d’Estadística de Catalunya, Barcelona 2000.
Oliveres i Prats, J.; La planificació estratègica de l’activitat estadística de Catalunya, Planificació i coordinació de l’estadística catalana, Institut d’Estadística de Catalunya, Barcelona 2000.
Oliveres i Prats, J.; L’organització de la producció estadística, Planificació i coordinació de l’estadística catalana, Institut d’Estadística de Catalunya, Barcelona 2000.
Oliveres i Prats, J.; La participació de la societat civil en la definició de l’estadística oficial, Planificació i coordinació de l’estadística catalana, Institut d’Estadística de Catalunya, Barcelona 2000.
Oliveres i Prats, J.; L’aplicació d’eines de màrqueting en la difusió dels resultats estadístics, Planificació i coordinació de l’estadística catalana, Institut d’Estadística de Catalunya, Barcelona 2000.
Oliveres i Prats, J.; Una década de funcionamiento del Instituto de Estadística de Cataluña, Fuentes Estadísticas, núm. 64, Universidad Autónoma de Madrid, abril 2002, pp. 7-8.
Oliveres, J., Costa, A., Urrutia, J.; La qualitat de vida en el treball: una aproximació subjectiva, Anuari Sociolaboral de la UGT de Catalunya 2002. Juny 2003.
Oliveres i Prats, J.; El reconeixement de l’ofici estadístic, Funció Publicació, núm. 40, gener 2004.
Soci fundador de Asociación Profesional Española de Privacidad, soci fundador de la Societat Catalana d'Estadística, Membre de la International City/County Management Association (ICMA), dela Internactional Association of Survey Statisticians (IASS), de l’Asocación Española de Estudios de Mercado Marketing y Opinión (AEDEMO) i de la Comissió de Treball i Promoció Econòmica de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Ha estat membre del Consell Català d’Estadística, del Consell Rector del Centre d’Estudis Demogràfics, del Consell rector de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, del Consell Assessor de l’Agència de Protecció de Dades de Catalunya, del Consell d’Administració de l’empresa pública CIMALSA-Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques S.A., de la Subcomissió de Prospectiva “Transports, habitatge i model metropolità” del Pla Estratègic Metropolità 2002-2004 i de la Comissió Tècnica per la Barcelona dels Barris de l’Ajuntament de Barcelona (2006-2007).
(Article preparat per a el Curs sobre Ciència regional i economia urbana avui: tècniques per a l'anàlisi socioeconòmica de la Universitat de Barcelona. Juliol 2002)
"Els decisors, sigui quin sigui el seu àmbit d'actuació, són persones i, com totes les persones, al llarg de la seva trajectòria professional creen els seus propis sistemes d’informació. Amb el pas dels anys, cada decisor configura un sistema molt particular per obtenir informació útil per prendre decisions, principalment per estalviar temps i esforços.
Cada decisor acaba determinant, de tot l’allau d’informació que rep contínuament, quin tipus d’informació l’interessa, quina és o no rellevant per a les funcions que exerceix, quines fonts empra, quines són fiables i quines no, quin tipus de suport o canal prefereix, etc. Es a dir crea el seu sistema d'informació personal.
D’aquest esquema de comportament i atès que cada persona és diferent, s’arriba a la conclusió que cada decisor alimenta la seva pròpia base de dades i estableix el sistema d’alimentació més adient per actualitzar aquesta base."
(Ponència de Jordi Oliveres al Curs Rorqual d'Estrategia Local, juny 2001)
1. Els tècnics tenen poder.
Les capacitats tècniques de conèixer i comprendre els fenòmens, d’identificar problemes i definir-ne solucions, de posar en pràctica les solucions, signifiquen poder.
2. El poder dels tècnics ha d’actuar a favor de la institució i no en contra.
Calen mètodes directius, organitzatius i de recursos humans per fer que les capacitats tècniques siguin un actiu de la institució i no un passiu, una eina per aconseguir els objectius de la institució i no un obstacle.
El màrqueting és una tecnologia nascuda al món empresarial útil per a l’optimització del coneixement de l’organització i dels seus productes o serveis, tant en el seu mercat real com en el potencial, i per crear i/o estimular-ne la demanda per augmentar- ne les vendes i, per tant, els beneficis econòmics.
El màrqueting és perfectament aplicable al món públic. Els seus principis bàsics i les seves tècniques són molt útils si s’adapten a les característiques pròpies de l’àmbit públic, on també és important que els serveis que es presten siguin coneguts i utilitzats, i que la institució que els presta sigui coneguda pels ciutadans i reconeguda per la seva eficàcia.
Actualment, són cada cop més les institucions públiques que estan aplicant tècniques de màrqueting per millorar la prestació de serveis i de productes i, que prenen consciència dels avantatges que ofereix el màrqueting en la difusió de les seves activitats i de les possibilitats que ofereix per millorar les seves relacions amb el seu entorn institucional.
La definició de polítiques de comunicació interna ha estat objecte de molts debats, propostes originals d’implementació i de manualitzacions. Aquestes múltiples aproximacions tècniques i expertes al tema responen a una demanda cada cop més manifesta al si de les direccions de grans organitzacions: la necessitat d’un sistema de comunicació interna que faciliti l’accés a la informació de totes les persones vinculades a una institució i de tots els nivells de forma periòdica, regular i fiable, i que al mateix temps sigui un instrument integrador i de foment de valors positius dins de l’organització.
La manca d’una política de comunicació interna i d’un sistema que la posi en marxa en una institució gran pot generar greus problemes, no solament en la gestió dels recursos humans, sinó també en l’obtenció de resultats positius dins del seu àmbit d’actuació.
L’absència d’un sistema de comunicació intern cedeix als canals informals de comunicació la gestió de la circulació de la informació. Les notícies, llavors, són fruit de la improvisació i de l’atzar propis de les situacions de comunicació informals, com les converses en estones de lleure (bar, dinar...), les confidències a cau d’orella, els comentaris, les bromes, etc.
Aquesta situació, especialment en organitzacions grans, pot ser una font de problemes. La circulació de la informació escapa a tota lògica, els emissors són múltiples i tenen graus molt diferents de coneixement de la informació. Aquests emissors emeten, voluntàriament o no, versions parcials o deformades de la realitat, i finalment els receptors reconstrueixen aquesta realitat a partir dels fragments de missatges que han captat aquí i allà. El resultat és que es converteixen en notícia els rumors, les xafarderies, les suposicions, etc. a manca d’una altra informació amb més credibilitat i provinent d’una font amb més legitimitat.
En organitzacions petites, aquesta situació de comunicació és fàcil de canviar o de corregir sobre la marxa. La possibilitat de mantenir un tracte interpersonal quasi a diari amb la totalitat de les persones que treballen per a l’organització, facilita que des de la direcció es recondueixin rumors, s’ampliïn informacions i es combatin sorolls relacionats amb qualsevol aspecte que tinguin a veure amb la institució i el seu entorn.
En canvi, en organitzacions més grans, la comunicació interpersonal entre la direcció i la resta de les persones no és el canal idoni per aconseguir una comunicació interna eficaç. A través de la comunicació interpersonal és impossible informar de forma regular i eficaç al conjunt de les persones d’una organització sense incórrer en importants malbarataments de temps i de recursos.
El coneixement amb detall de la societat i del seu esdevenir és una part essencial de l’activitat de les institucions públiques i és aquest coneixement, allò que permet que els governs de les institucions puguin dissenyar polítiques públiques que s’adeqüin a les necessitats de la societat, i que puguin reaccionar a temps per solucionar problemàtiques socials diverses.
Un dels factors clau per poder actuar d’una manera preventiva –especialment des de les institucions públiques— és conèixer i analitzar en profunditat les característiques i els comportaments de la societat. Aquest coneixement permet saber quines són les necessitats i els problemes dels ciutadans, i actuar en conseqüència; però també permet tenir una bona base per preveure problemàtiques futures.
En aquest article s’expliquen detalladament les raons, la naturalesa i el resultat de l’aplicació de la planificació estratègica com a instrument de planificació de l’activitat estadística.
Un primer apartat, “Les lleis del pla estadístic de Catalunya: l’aplicació d’eines de planificació en la definició dels objectius de l’activitat estadística“, explica la filosofia, l’estructura i els continguts de les dues primeres lleis del pla estadístic de Catalunya (Llei del pla estadístic 1992-1995 i Llei del pla estadístic 1997-2000).
En el segon apartat, “La nova Llei d’estadística: preparant l’estadística catalana del segle XXI”, acosta al lector la definició dels objectius de l’estadística pública catalana els anys previs al canvi de segle que el Parlament recull en la Llei 23/1998, de 30 de desembre, d’estadística de Catalunya.
