Alcaldes que repeteixen

Articles Revistes
25 mar. 2011
125
0

Per Albert Calderó


En tots els països avançats d'Europa és normal un alt grau d'estabilitat política, que a més és inversament proporcional a l'àmbit territorial: a menor àmbit major estabilitat. És normal que un mateix color polític de govern perduri entre dos i tres mandats en un govern estatal, entre 8 i 12 anys, però els governs regionals solen ser més duradors, entre 15 i 25 anys sense canviar de color polític és el normal. I la màxima estabilitat és a nivell local: és corrent que el mateix color polític en el govern local duri trenta o quaranta anys.

Vegem-ho a França amb dos exemples: la seva capital, París, només ha canviat una vegada de color polític des de l'alliberament (1945) i l'actualitat. I el cinturó de municipis dormitori al voltant de París era anomenat "cinturó vermell", perquè en els anys 50 i 60 del segle passat hi havia molts alcaldes comunistes. Era quan els comunistes eren el segon partit de França amb prop del 20% dels vots en qualsevol elecció. Però veiem que avui en dia, quan els comunistes s'han convertit en una força política marginal a nivell estatal francès, amb el 5% o el 6% dels vots en moltes eleccions, en canvi segueixen ostentant l'alcaldia en molts d'aquests municipis.

És a dir, és normal en qualsevol democràcia consolidada que hi hagi una molt alta estabilitat política a nivell local. Aquesta llei no es compleix, en canvi, en molts municipis espanyols, grans i petits. No és estrany que canviï el color polític municipal cada vuit, i fins cada quatre anys, o fins i tot menys, no és rar el municipi on hi ha freqüents canvis d'alcalde, canvis d'aliances, mocions de censura, transfuguisme, en resum, inestabilitat política.

El que a hores d'ara pot afirmar amb certesa és que a major inestabilitat política pitjor eficàcia i qualitat del govern. És lògic: quan un govern local governa bé o encara que sigui, regular la seva continuïtat és gairebé garantida. Quan governa malament té poc crèdit i fàcilment perd les eleccions o pateix "cops de palau". I un govern feble pot perdre el poder davant una alternativa només una mica menys feble, que fàcilment es convertirà en un altre govern feble. I així s'entra en un cercle viciós: el canvi a pitjor.

Ara, amb la crisi severa que patim, molts alcaldes tenen, en públic o en secret, dubtes sobre la conveniència de seguir. (Vegeu l'article "Alcaldes que ho deixen" en aquesta mateixa web). Cal dir-los, cal demanar-los, cal pregar-los, cal animar-los a seguir. L'estabilitat és un valor en política democràtica, i molt més en la política local. La política local és una ocupació molt complexa i de difícil i llarg aprenentatge. No té sentit que un alcalde abandoni als quatre, fins i tot als vuit anys quan comença a dominar l'art de governar. No té sentit que un alcalde desaparegui quan ja seria capaç de començar a ensenyar l'art del govern al seu futur successor. Si a un veterà li passa un principiant que no té ni idea és molt difícil que el principiant ho faci millor que el veterà.

Comentarios



c/ Camí d'Agell, 21 - 08349 Cabrera de Mar - Tel.: 934 817 410
BARCELONA

Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, Volum 11303, Llibre 10108, Secció 2a, Foli 18, Full núm. 131675
© ESTRATEGIA LOCAL, SOCIETAT ANÒNIMA - CIF A-59108522