Austeritat en les institucions públiques -2: Reduir i professionalitzar els comandaments intermedis

Per Albert Calderó

El governador de l'estat d'Iowa (EUA) va firmar ahir, 10 de març, l'entrada en vigor de la "Llei d'Eficiència i Reorganització del Govern" (Government Reorganization and Efficiency Bill - Senate File 2088), un ambiciós pla d'austeritat per equilibrar el pressupost estatal, en greu dèficit a causa de la crisi, que preveu uns estalvis de 125 milions de dòlars al llarg dels pròxims tres anys. Una de les mesures més interessants de les aprovades és la reducció del nombre de comandaments intermedis.

El pla preveu un estalvi total de 69 milions de dòlars al llarg dels pròxims 7 anys mitjançant la reducció gradual del nombre de comandaments intermedis, que es preveu que passin, d'una mitjana actual d'un comandament intermedi cada 11 empleats públics, a una mitjana d'un comandament intermedi cada 14 empleats al final de 2011, i l'increment continuat a partir de 2011 del ventall de subordinats per cada comandament intermedi fins a assolir els 20 subordinats per cada cap el 2017.

Llegir més...

Crida l'atenció que el punt de partida de la mesura a Iowa sigui d'un comandament intermedi per cada 11 empleats, quan en les institucions públiques del nostre país és freqüent, sobretot en els serveis de caràcter burocràtic però també en menor mesurada en tots els altres, que hi hagi gairebé tants caps com subordinats, fruit d'un xorigueresc organigrama amb profusió de directors, subdirectors, caps d'àrea, caps de servei, caps de secció, caps de negociat, de grup i etcètera, tots ells compaginant en teoria treballs tècnics amb treballs de direcció, amb el molt freqüent resultat que acaben fent molt poc o cap feina de direcció, que és el més ingrat.

El gran estalvi que podria suposar en les institucions del nostre país aplicar un pla de reducció de direccions i de professionalització del treball dels comandaments intermedis de l'Administració Pública seria aconseguir que per fi els caps es dediquessin a exercir de caps, a organitzar i rendibilitzar el treball dels seus subordinats i a fer servir amb productivitat creixent els recursos sota la seva responsabilitat. Sens dubte els estalvis serien grans, perquè podríem passar d'un cap per cada subordinat, que ha de ser la mitjana actual, a un cap per 10 o 15 subordinats, que és la raonable per començar a ser una organització executiva; i els que deixessin de ser caps haurien d'exercir de tècnics ben dirigits per altres caps que amablement s'asseguressin d'una alta productivitat també dels tècnics.

Que les nostres estructures tinguessin una lògica executiva en lloc de l'estructura estamental tradicional és a més una condició prèvia per a gairebé qualsevol altra modernització efectiva. Mentre cada funcionari segueixi sent un artesà autodidacte tancat al seu cubiculum sense cap més supervisió que la seva pròpia consciència i un rellotge de control d'entrada tindrem una administració vuitcentista, per molts ordinadors que comprem.