Fallida municipal

Docs Albert Calderó (catalá)
03-nov-2008
821
0

(publicat a CORAL nº 3, novembre de 2008)


Donat que estem en temps difícils per als Ajuntaments en l'aspecte econòmic, és oportú examinar algunes experiències d'altres països en matèria de gestió de crisis econòmiques municipals.

Als EUA, el 1934, durant la Gran Depressió, el poder legislatiu federal va aprovar la llei de fallida municipal (Municipal Bankruptcy Act). Aquesta llei, esmenada diverses vegades des de llavors, regula un procés de suspensió de pagaments de l'economia del municipi quan no pot complir les seves obligacions amb els seus creditors, arbitrant un sistema d'acords, amb control judicial federal, entre l'Ajuntament i tots o la majoria dels seus creditors, a fi de pactar i controlar la correcta execució i compliment d'un pla de liquidació dels deutes, protegint durant tot el procés els interessos públics en joc.

No ha estat una llei gaire utilitzada, només unes 500 vegades en més de 70 anys; s'ha aplicat a Ajuntaments petits i grans. Un dels casos més importants va ser el 1994 el d'Orange County, a Califòrnia, que va registrar pèrdues per valor de 1.600 milions de dòlars. Però el rècord es tornarà a batre amb certesa aquest any 2008, en el qual s'estan acumulant les crisis financeres. Jefferson County té moltes probabilitats de ser el nou rècord, ja que el seu pla de finançament d'un programa de sanejament de 3.200 milions de dòlars ha fracassat: van intentar estalviar una mica apostant per productes financers d'alt risc, amb resultats catastròfics.

Mitjançant el recurs a aquesta llei els municipis, els comtats i tot tipus d'entitats locals poden aconseguir evitar que els creditors puguin executar les seves garanties per refer-se dels impagaments d'obligacions creditícies per part de la institució, i se suspenen de fet els pagaments a creditors, fins i tot els pagaments d'interessos i principal dels crèdits, obligacions i bons de deute, mentre es negocia una solució a través d'una combinació de quitacions, condonacions, refinançament, augments d'impostos, venda d'actius o patrimoni, i l'acceptació per totes les parts implicades d'un nou pla de pagaments.

Poden prendre part en el procés judicial no només els creditors i la institució, sinó també els treballadors municipals i els seus sindicats, i entitats que representin els veïns o contribuents, companyies d'assegurances i entitats financeres.

Algú pot dir que tot això no ens afecta perquè els nostres Ajuntaments, com que per llei i per mandat constitucional són inembargables, poden incomplir impunement els seus compromisos de pagament. Però això no és exactament així.

La Constitució Espanyola diu al seu art. 132.1.: "La Llei regularà el règim jurídic dels béns de domini públic i dels comunals, inspirant-se en els principis d'inalienabilitat, imprescriptibilitat i inembargabilitat... "és a dir, la inembargabilitat és un principi limitat als béns de domini públic i comunals, i a més és un principi en què s'ha d'inspirar la llei, no un mandat constitucional estricte. Vegem el que diu la llei.

La Llei de Bases de Règim Local al seu art. 80, diu: "1. Els béns comunals i altres béns de domini públic són inalienables, inembargables i imprescriptibles i no estan subjectes a cap tribut. 2. Els béns patrimonials es regeixen per la seva legislació específica i, en el seu defecte, per les normes de Dret privat."

El règim legal dels béns patrimonials es regeix per l'art. 173.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, que diu: "Els tribunals, jutges i autoritats administratives no podran despatxar manaments d'execució ni dictar providències d'embargament contra els drets, fons, valors i béns de la hisenda local ni exigir fiances, dipòsits i caucions a les entitats locals, excepte quan es tracti de béns patrimonials no afectats per un ús o servei públic. "Per tant la llei vigent declara embargables tot tipus de béns de les entitats locals que fossin patrimonials no afectats per un ús o servei públic."

I això és així ja que el contrari aniria en contra del principi de tutela judicial efectiva, segons estableix una ferma jurisprudència del Tribunal Constitucional a partir de la sentència 166/1998, de 15 de juliol. I sens dubte són executables seguint la mateixa lògica tot tipus de garanties sobre drets o ingressos municipals.

Per tant totes les institucions locals han de buscar la manera d'atendre les seves obligacions econòmiques i financeres, ja que l'únic que està realment protegit dels creditors són els béns de domini públic, els béns comunals i els béns patrimonials que es trobin afectats per un ús o servei públic.

Comentarios



c/ Camí d'Agell, 21 - 08349 Cabrera de Mar - Tel.: 901 100 032
BARCELONA

Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, Volum 11303, Llibre 10108, Secció 2a, Foli 18, Full núm. 131675
© ESTRATEGIA LOCAL, SOCIETAT ANÒNIMA - CIF A-59108522