Pròleg d'Albert Calderó a Lo que hay de más y de menos en España

Docs Albert Calderó (catalá)
31-dic-2005
814
0

(Ed. Estrategia Local, 2005).


José del Campillo i Cossío va ser un alt funcionari i polític de la primera meitat del segle divuit. Asturià, de família de la petita noblesa, va estudiar Filosofia i Teologia a Còrdova. Traslladat a Madrid, fa carrera administrativa en la Marina de Guerra, exerceix càrrecs burocràtics a Sevilla, Cantàbria i Cuba. Ascendit al càrrec d'intendent de l'exèrcit té destins a Itàlia i a Saragossa, on promou importants obres públiques. Va ser secretari d'Hisenda i de la Marina, i va morir a Madrid el 1743. Tota la seva carrera va transcórrer sota el llarg regnat de Felip cinquè.

La seva vida és una interessant combinació de la disciplina i rigor del funcionari amb l'exaltació del polític defensor de bones causes; aquesta exaltació li va portar no pocs problemes. Va ser processat per la Inquisició, acusat de llegir llibres prohibits, d'opinions poc ortodoxes i d'ateu; finalment va ser absolt. Anys més tard va tenir també un greu enfrontament amb el Bisbe de Saragossa, al que no va acceptar eximir del pagament de certs impostos, i va ser excomunicat, encara que va poder salvar també la situació.

Va escriure diverses obres sobre economia pública i sobre gestió pública. Sobre economia destaca la seva defensa de la liberalització del comerç amb Amèrica, en "Nou sistema de Govern econòmic per a l'Amèrica".

Des de la colonització d'Amèrica la Corona de Castella havia organitzat les relacions comercials entre Amèrica i Europa mitjançant un sistema que aparentment permetia el màxim control i el monopoli dels comerciants espanyols autoritzats: L'organització cada any d'una única flota de vaixells, la flota d'Indias, que portava a les colònies americanes productes manufacturats, gairebé tots europeus, però sotmesos a aranzels molt forts, i tornava mesos després amb la plata i l'or dels impostos i dels guanys.

Aquest sistema comercial produïa grans beneficis als pirates, que assaltaven la flota; grans perjudicis als comerciants, que perdien mesos i mesos d'espera per la necessitat de salpar tots els vaixells junts; i grans perjudicis a la Corona, que perdia bona part de la plata i a més no tenia capacitat militar per impedir que gairebé tot el comerç entre Amèrica i Europa ho fessin en realitat els contrabandistes anglesos, francesos i holandesos.

Davant d'aquest panorama, i atrevint-se a posar en evidència un dels pilars de la política colonial espanyola, José del Campillo proposa eliminar el sistema de la flota i liberalitzar el comerç entre ports espanyols i americans. Malgrat la seva gosadia aquesta proposta va acabar convertint-se en la política oficial no molts anys després de la seva mort.

Sobre temes de gestió pública, a més d'aquesta obra que publiquem, destaca "España despierta" (1742), que participa de la mateixa temàtica, la necessitat de modernització d'Espanya.

José del Campillo és un bon exponent de l'esperit de la Il·lustració, de l'onada de racionalisme que domina el panorama intel·lectual europeu el segle divuit, i també participa en un discurs polític que desgraciadament durarà segles, el discurs de la decadència d'Espanya i de la necessitat de la seva regeneració.

Aquesta tesi central apareix ja en la introducció, o Exordi, com titula Campillo. Es deté en una llarga exegesi de la història hispana posant èmfasi en les riqueses que atresora i el poc profit d'elles s'extreu, i anuncia la seva intenció d'escriure amb plena sinceritat, sense caure en l'adulació, i pensant en les futures generacions. En coherència amb aquest enunciat Campillo no va publicar en vida aquest llibre, (encara que potser també ho va fer per no tenir més problemes amb els poders fàctics) que es va difondre àmpliament després de la seva mort.

L'estructura del llibre és particular. Seguint l'ordre de les lletres de l'alfabet, enuncia per a cada una d'elles una dicotomia: "Hi ha de menys", per criticar la manca d'una cosa que ell considera important per a Espanya; i "Hi ha de més", per criticar l'excés d'una cosa que ell considera perniciosa.

En l'A ens diu que "Hi ha de menys: Agricultura", i realitza una llarga demostració de la decadència de l'agricultura espanyola, analitzant les seves causes i remeis, descrivint les seves greus conseqüències, baixant sovint als detalls, en una lògica que a estones pot semblar retòrica però a estones ens descobreix al bon funcionari intentant organitzar les coses. Així ens il·lustra sobre l'alt preu de les mules com una causa més de la decadència de l'agricultura.

Seguint amb l'A, en la segona part, planteja que "Hi ha de més, Abandonament" i fa una detallada crítica a la falta d'esperit emprenedor d'aquell moment. No es deté en la crítica genèrica sinó que enuncia un culpable principal: els nobles pobres, i acusa amb tota la seva energia aquest estament de la petita noblesa culte, empobrit, però incapaç de reaccionar a la seva pobresa posant-se a treballar. Campillo arriba a proposar una llei destinada a reprimir aquesta vagància, que consisteix en un padró d'habitants de Madrid que controli persona a persona les tasques de cada cual i amb funcionaris que denunciïn al gandul perquè el jutge els sancioni.

En la B Campillo proposa que "Hi ha de menys: Baluards", queixant-se de la falta de fortificació de les fronteres espanyoles i propugnant la seva construcció; i "Hi ha de més: Bastons", on mostra la seva indignació davant de la proliferació de títols de tinent general (el bastó era la seva insígnia de comandament) entre militars joves i sense experiència.

En la C l'autor critica l'escassetat de comerç i la demesia de contribucions; en la I arremet contra la falta d'educació i l'excés d'escriptors, on ens ofereix una precisa classificació dels escriptors en bons, dolents, dolentíssims i pèssims, i on torna a proposar una llei, aquesta vegada per castigar amb severes multes els escriptors que escriguin falsedats.

En la F denuncia l'absència de fàbriques, un discurs central de la Il·lustració, i, atenció, la sobreabundancia de frares, que disposen de les riqueses de l'Església i fan amb elles comerç, competint deslleialment i restant forces a la societat productiva... potser va fer bé per a la seva tranquil·litat Campillo no publicant aquest llibre en vida.

En la G es critica la falta de govern; en l'H l'escassetat d'hospicis, amb un estudi de les diferents categories de pobres i la proposta de construir hospicis per recollir-los en els quals s'instal·larien fàbriques per ensenyar-los oficis i de passada produir rendiments a la corona. L'altra cara de la lletra H és l'abundància de furts, que inclou reflexions sobre les diferents classes de lladres.

La I ens ofereix uns altres dos paradigmes oposats del discurs regeneracionista: "Hi ha de menys, invents", defensa el foment de la creativitat i la inventiva aplicades a la indústria i a la ciència; i "Hi ha de més, Indias", on fa Campillo un discurs irònic i provocador sobre els molts disgusts i els pocs rendiments que en aquella època reporten a Espanya les colònies.

En la J llança de menys justícia i de més jutges, mals jutges; en la L manca de lletrats, bons lletrats, i critica l'abundància de lleis. En la M critica l'escassetat de mestres bons, i la demesia de dones públiques, que destina, com no, també als Reials Hospicis a aprendre un ofici honrat. L'esmentat ofici serà sempre de la família tèxtil: filar, teixir, cosir i brodar. Ja abans, en la F, quan ens comptava la necessitat de més fàbriques, Campillo ens parla de fàbriques de llanes i de seda; hi ha clar que en aquell moment és la manufactura tèxtil la que està revolucionant la producció, anunciant ja la revolució industrial que està a punt d'arribar, i Campillo és conscient d'això.

Falten navilis a Espanya quan arribem a la N. Campillo denúncia aquesta manca i de camí una altra, l'escassetat creixent de fusta per construir-los, per culpa de la tala incontrolada. En canvi, sobren negociants vils, però Campillo crida negociants no als comerciants, sinó als cercadors d'ocupacions públiques.

En la O hi ha una defensa de l'increment de les obres públiques, i de la reducció dels ociosos. A la P hi ha de menys, és una excepció, dues primeres parts: falten poblacions i falten premis. Demana Campillo un increment poblacional, criticant les pèrdues de població per l'emigració a Amèrica i pel gran nombre de religiosos. Demana també que s'institueixin més premis, ja que el premi és l'estímul de les conductes emprenedores. Al contrari, denosta l'excés de privilegis.

En la Q li falten a Espanya "Quintos", ja que Campillo defensa el servei militar obligatori com a opció més moderna i eficaç que les lleves; i sobren queixes. En la R falta realitat, veracitat, i sobra relaxació, de costums i dels empleats públics. En la S falten savis i sobra supèrbia; en la T falta blat i sobren tributs, i en la V falta virtut i sobren vicis.

Així acaba aquest pamflet regeneracionista de José del Campillo. Tot un cant a la modernització d'Espanya, ple d'esperit emprenedor, amb molts ensenyaments que avui podem considerar per fortuna apreses, però també amb altres que hem d'assolir encara.

Més informació sobre Albert Calderó Cabré

Comentarios



c/ Camí d'Agell, 21 - 08349 Cabrera de Mar - Tel.: 901 100 032
BARCELONA

Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, Volum 11303, Llibre 10108, Secció 2a, Foli 18, Full núm. 131675
© ESTRATEGIA LOCAL, SOCIETAT ANÒNIMA - CIF A-59108522