El treball dels tècnics a l'Administració: mètodes d'organització i recursos humans

Docs Jordi Oiliveres (catalá)
07-jun-2001
1.032
0

(Ponència de Jordi Oliveres al Curs Rorqual d'Estrategia Local, juny 2001)


1. Els tècnics tenen poder.

Les capacitats tècniques de conèixer i comprendre els fenòmens, d'identificar problemes i definir-ne solucions, de posar en pràctica les solucions, signifiquen poder.

2. El poder dels tècnics ha d'actuar a favor de la institució i no en contra.

Calen mètodes directius, organitzatius i de recursos humans per fer que les capacitats tècniques siguin un actiu de la institució i no un passiu, una eina per aconseguir els objectius de la institució i no un obstacle.

3. Alguns mètodes per dur a la pràctica la tesi anterior:

3.1. Una institució mai ha de disposar només d'un sol tècnic de cada especialitat. Hi ha poques coses tècnicament inqüestionables. És normal que els tècnics discrepin en moltes coses. Però si una institució només disposa d'una persona en un determinat camp tècnic aquesta persona inevitablement esdevé "propietària" d'aquesta tecnologia, i fins i tot sense voler, tendirà a manifestar de manera contundent "el que es pot fer i no es pot fer" des de la seva particular visió. Pot fàcilment influir de manera abusiva en les decisions. Per tant cal tenir-ne dos de cada com a mínim, i millor dos a temps parcial que un a plena dedicació, i que ocupin posicions distants en l'estructura.

3.2. S'ha de pactar individualment amb cada tècnic quina (i quanta) feina concreta farà en un període de temps amb quins recursos i a canvi de quines compensacions. Un tècnic no ha de poder decidir a cada moment si té temps o no té temps per fer una feina que se li pretén encarregar.

3.3. Un tècnic sempre ha de fer feina tècnica i prou. És sempre un error pensar que un tècnic pel fet de ser-ho pot ser un bon cap, de personal administratiu, o d'operaris. Un bon cap de personal administratiu, o d'operaris, és un bon administratiu, un bon operari, que a més sap o ha après a manar.

3.4. Els tècnics generalment no son bons fent qualsevol feina que tingui a veure amb els seus coneixements. Cada tècnic fa bé certes coses i no tan bé altres coses. Per exemple, generalment els tècnics que són bons fent feines regulars, metòdiques, sistemàtiques, són dolents fent feines creatives, imaginatives, experimentals, i viceversa. Cal adaptar les feines als perfils professionals de cada tècnic.

3.5. Sempre que una institució té més d'un tècnic d'un tema (que hauria de ser sempre) ha de crear una doctrina tècnica de la institució. Cada tècnic no ha de poder tenir criteri propi i particular sobre els temes que sovint necessiten un pronunciament de la institució. El criteri tècnic ha de ser homogeni. Cal crear instruments de posada en comú per part dels tècnics de criteris sobre els temes polèmics més habituals i explicitar acords sobre la doctrina tècnica de la institució en aquell tema concret.

Comentarios



c/ Camí d'Agell, 21 - 08349 Cabrera de Mar - Tel.: 901 100 032
BARCELONA

Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, Volum 11303, Llibre 10108, Secció 2a, Foli 18, Full núm. 131675
© ESTRATEGIA LOCAL, SOCIETAT ANÒNIMA - CIF A-59108522