Perd molts vots un govern fent polítiques d'austeritat abans de les eleccions?

Articles Revistes
12-ene-2011
151
0

Per Jordi Oliveres i Albert Calderó


Després de tres anys i mig de crisi econòmica i financera gravíssima, de reduccions importants dels ingressos municipals i d'augments igualment grans de les despeses socials, molts ajuntaments ja comencen a acceptar que no n'hi haurà prou amb les retallades de sous imposades pel govern Zapatero, i que tampoc n'hi haurà prou amb les quatre tímides i discretes mesures d'austeritat adoptades fins avui pels governs municipals, per evitar una crisi greu de solvència de la hisenda municipal.

El problema no és tant l'endeutament com el dèficit, donades les dificultats d'accedir al crèdit, d'una banda per la manca de liquiditat dels bancs, però també per les restriccions legals; és una combinació que pot arribar a impossibilitar el finançament extern...

Desviacions relativament petites de les previsions de gestió poden provocar fàcilment el col·lapse de la liquiditat financera. Això vol dir que molts ajuntaments poden tenir problemes els propers mesos per fer front a pagaments de proveïdors i fins i tot de la nòmina.

Però ara estem a cinc mesos de les eleccions, i molts governs locals han començat a dir que no és moment de fer més restriccions ni estalvis, perquè tan a prop de les eleccions la ciutadania castigarà electoralment els governs que adoptin mesures d'austeritat.

No sembla una bona excusa.

Llegir més...

La ciutadania ha estat patint greument la crisis des de fa més de tres anys. La gran majoria de la gent està directament afectada o té familiars directes afectats per l'atur, la disminució d'ingressos, les hipoteques pendents de pagar i altres dramàtiques manifestacions particulars dels problemes econòmics generals.

Que la gent esperi que les institucions ho resolguin tot ha estat natural fins fa poc; ha estat una conseqüència dels anys i panys de polítiques de Pare Noel que el creixement econòmic i, també, la tendència a les decisions compulsives dels nostres polítics locals de tots els colors, han fet possible.

Però ja fa molts mesos que l'opinió pública ha començat a tenir dades de la magnitud de la catàstrofe dels nostres problemes, de les fortíssimes pressions del nostres creditors internacionals, de les imposicions de les autoritats europees per l'adopció de polítiques d'austeritat i de retallades dures de la despesa pública.

I ja s'ha pogut comprovar com la immensa majoria de la gent accepta i aplaudeix mesures que fins fa poc eren inimaginables com la retallada directa i general dels sous dels funcionaris; i fins a quin punt la immensa majoria de la gent aplaudeix mesures tan dures (i, fins i tot, de tan dubtosa legalitat) com la militarització dels controladors aeris, un col·lectiu que s'ha erigit per mèrits propis en el paradigma de la gestió pública incompetent, ineficient, egoista, corporativa, malbaratadora i depredadora dels migrats recursos de l'erari públic.

A Catalunya hi ha a més una novetat política molt important. Per primer cop una opció política ha guanyat àmpliament unes eleccions sense prometre l'oro i el moro, i prometent en canvi només sacrificis, exigència, austeritat, aprimament i agilitat de l'administració. Un argument més a favor de la tesi de que potser sí que les coses han canviat, potser sí que ara el que fa guanyar vots no és tirar la casa per la finestra sinó estalviar, fer reformes, ser austers...

Però ull, estem dient que ara la gent ha canviat, que abans sí que els agradava votar als que tiraven la casa per la finestra, i no als que volien estalviar i gestionar bé... però potser ni tan sols això és cert.

De fet, un estudi molt seriós fet per tres especialistes reconeguts en ciència política i publicat recentment ha estudiat les conseqüències electorals de les polítiques d'austeritat, i els seus resultats ens poden semblar sorprenents...

En l'estudi "Les conseqüències electorals dels grans ajustos fiscals" ("The Electoral Consequences of Large Fiscal Adjustments", by Alberto Alesina (Harvard University), Dorian Carloni (Berkeley University) and Giampaolo Lecce (New York University)) s'analitzen estadísticament tots els resultats electorals en totes les eleccions de 19 països de l'OCDE des de 1975 fins 2008, i en concret s'estudia la correlació entre situacions de crisi que haguessin obligat a plans d'austeritat importants, i els resultats electorals del govern protagonista d'aquests plans en les eleccions immediatament posteriors.

I els resultats de l'estudi desmenteixen el que molts polítics, comentaristes, politòlegs i economistes publiquen sovint en entrevistes i articles d'opinió: que els grans plans d'austeritat són castigats pels votants a les eleccions següents.

En el seu treball no han trobat cap evidència de que això sigui cert.

Fins i tot han considerat les qüestions de causalitat inversa, és a dir, la possibilitat que només els governs "forts i populars" puguin aplicar plans d'austeritat i no perdre les eleccions tot i haver reduït el dèficit. La conclusió a la que arriben un cop analitzades les dades es que molts governs de tot tipus poden reduir els dèficits de manera decisiva i alhora evitar una derrota electoral. No han trobat cap prova de que fins i tot grans reduccions dels dèficits pressupostaris estiguin associades amb derrotes electorals.

Sembla que s'ha demostrat per tant que els governs poden dur a terme plans d'austeritat sense pagar-ne el cost a les següents eleccions, i que els polítics que siguin capaços de fer els mateixos sacrificis que estiguin fent els ciutadans, i que ho expliquin sense embuts, tenen millors perspectives electorals que aquells que amaguin el cap a sota l'ala.

Un cop més el que semblen veritats indiscutibles en boca de molts líders d'opinió resulten ser pures llegendes urbanes, veient el que es dedueix dels fets, a la llum de la més fiable de les enquestes: els resultats electorals.

Comentarios



c/ Camí d'Agell, 21 - 08349 Cabrera de Mar - Tel.: 901 100 032
BARCELONA

Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, Volum 11303, Llibre 10108, Secció 2a, Foli 18, Full núm. 131675
© ESTRATEGIA LOCAL, SOCIETAT ANÒNIMA - CIF A-59108522