L'organització

Docs Jordi Oiliveres (catalá)
04-dic-2000
952
0


La definició de polítiques de comunicació interna ha estat objecte de molts debats, propostes originals d'implementació i de manualitzacions. Aquestes múltiples aproximacions tècniques i expertes al tema responen a una demanda cada cop més manifesta al si de les direccions de grans organitzacions: la necessitat d'un sistema de comunicació interna que faciliti l'accés a la informació de totes les persones vinculades a una institució i de tots els nivells de forma periòdica, regular i fiable, i que al mateix temps sigui un instrument integrador i de foment de valors positius dins de l'organització.

La manca d'una política de comunicació interna i d'un sistema que la posi en marxa en una institució gran pot generar greus problemes, no solament en la gestió dels recursos humans, sinó també en l'obtenció de resultats positius dins del seu àmbit d'actuació.

L'absència d'un sistema de comunicació intern cedeix als canals informals de comunicació la gestió de la circulació de la informació. Les notícies, llavors, són fruit de la improvisació i de l'atzar propis de les situacions de comunicació informals, com les converses en estones de lleure (bar, dinar...), les confidències a cau d'orella, els comentaris, les bromes, etc.

Aquesta situació, especialment en organitzacions grans, pot ser una font de problemes. La circulació de la informació escapa a tota lògica, els emissors són múltiples i tenen graus molt diferents de coneixement de la informació. Aquests emissors emeten, voluntàriament o no, versions parcials o deformades de la realitat, i finalment els receptors reconstrueixen aquesta realitat a partir dels fragments de missatges que han captat aquí i allà. El resultat és que es converteixen en notícia els rumors, les xafarderies, les suposicions, etc. a manca d'una altra informació amb més credibilitat i provinent d'una font amb més legitimitat.

En organitzacions petites, aquesta situació de comunicació és fàcil de canviar o de corregir sobre la marxa. La possibilitat de mantenir un tracte interpersonal quasi a diari amb la totalitat de les persones que treballen per a l'organització, facilita que des de la direcció es recondueixin rumors, s'ampliïn informacions i es combatin sorolls relacionats amb qualsevol aspecte que tinguin a veure amb la institució i el seu entorn.

En canvi, en organitzacions més grans, la comunicació interpersonal entre la direcció i la resta de les persones no és el canal idoni per aconseguir una comunicació interna eficaç. A través de la comunicació interpersonal és impossible informar de forma regular i eficaç al conjunt de les persones d'una organització sense incórrer en importants malbarataments de temps i de recursos.

ÍNDEX

I. La coordinació interna a les grans organitzacions: sistemes burocràtics versus sistemes d'influència.

II. L'assoliment satisfactori i eficaç dels objectius de l'organització mitjançant la programació.

III. Petites normes de burocràcia tradicional que poden esdevenir grans eines modernes de direcció.

IV. La comunicació interna, un instrument d'integració de l'organització.

V. La definició de l'ofici estadístic a Catalunya.

Comentarios



c/ València, 73, pral 1a 08015 Barcelona - Tel.: 901 100 032
Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, Volum 11303, Llibre 10108, Secció 2a, Foli 18, Full núm. 131675
© ESTRATEGIA LOCAL, SOCIETAT ANÒNIMA - CIF A-59108522